Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Tecnologies de l'aigua

2. Indicadors de qualitat de l'aigua

 

El procés de modificació de les característiques de l’aigua s’inicia quan les gotes de pluja es condensen en l’atmosfera. La incorporació d’anhídrid carbònic des de l’atmosfera i la naturalesa calcària del sòl fan que el producte final disminueixi la qualitat i la capacitat de ser utilitzada en subministrament industrial. A més de les aportacions de substàncies químiques minerals, l’aigua també pot rebre aportacions de matèria orgànica que desencadenen un procés d’oxidació biològic i químic, cosa que comporta un consum de l’oxigen dissolt de l’aigua.

En el cas de la composició de les aigües residuals industrials la composició des de el punt de vista qualitatiu és extraordinàriament complexa. Podem dividir els indicadors que caracteritzen la qualitat de l’aigua en tres grups:
 
a) indicadors físics
 
b) indicadors químics
 
c) indicadors biològics
 

 

Indicadors físics

 

Indicador
Descripció
Olor
 
Les olors es produeixen amb la formació de gasos o vapors produïts per la descomposició de la matèria orgànica
 
Gust
 
 Sabor, propietat que tenen moltes coses d’impressionar aquest sentit. Només és aplicable a l’aigua potable.
 
Color
 
Presenten una tonalitat variable Característica principal de les aigües tèxtils. No és pot relacionar el color amb la càrrega contaminant.
 
Temperatura
 
Repercussió en la vida aquàtica, un canvi de temperatura pot provocar la mort dels éssers vius.
La solubilitat dels gasos disminueix amb la temperatura, per tant el contingut d’oxigen és inversament proporcional amb la temperatura.
 
 
Terbolesa
 
 Mesura de forma òptica les partícules en suspensió.(Equip de mesura: Turbidímetre)
Matèries en suspensió
 
 Indicador molt important per quantificar la Càrrega contaminant. És classifiquen en sòlids totals (residu després de la evaporació de l’aigua a 105º C) i sòlids filtrables (residu retingut en un filtre secat a 105ºC).
 
Conductivitat elèctrica
 
 Contingut de sals dissoltes. Té una relació directa amb la salinitat.
(Equip de mesura: Conductímetre)
 
Conductivitat radioactiva
 
Les aigües presenten una determinada radioactivitat natural però en conseqüència de les activitats nuclears la seva concentració augmenta mitjançant la pluja radioactiva
 

 

 

fig 3                               fig 4

 

                       Figura 3. Turbidímetre. Font: pce-iberica.com            Figura 4. Conductímetre. Font: pce-iberica.com

 


 

Indicadors químics

 

Indicador
Descripció
pH
 
Escala de 0 a 14 per expressar l’acidesa o basisitat d’una dissolució.
El pH de l’aigua en el estat natural es 6,5 a 8.
 
Alcalinitat
 
La capacitat per neutralitzar els àcids. La alcalinitat de les aigües superficials depenen primordialment del seu contingut en carbonats, bicarbonats e hidròxids.
 
Duresa
 
La suma de concentracions de calci i magnesi. És la responsable de la formació de incrustacions que perjudiquen les instal·lacions.
 
Clorurs
 
Incrementen la salinitat de l’aigua.
 
Nitrogen i Fòsfor
 
Son utilitzats com a fertilitzants a l'agricultura. Poden ocasionar la eutrofització dels rius i llacs. Els fosfats formen part de la majoria de detergents.
 
Metalls pesants
 
És consideren pesats aquells metalls amb una densitat sis vegades superior a la del aigua. Els més coneguts són el cadmi, el mercuri, el plom, el coure i el níquel.
Poden ser tòxics per els éssers vius a petites concentracions. Degut a la baixa biodegradabilitat s’acumulen en els organismes vius augmentant la seva concentració a mesura que ascendeix per la piràmide tròfica.
 
Oxigen dissolt
 
És un gas molt actiu combinable amb molts compostos. És necessari per el desenvolupament de la vida en els ecosistemes aquàtics. Per contra actua deforma corrosiva en els metalls.
 
D.Q.O. (Demanda Química d'Oxigen)
 
És la matèria orgànica oxidable mitjançant dicromat potàssic, es mesura en mg/l d’oxigen dissolt.
És el paràmetre més utilitzat per identificar la càrrega contaminant.
 
D.B.O.5 (Demanda Biològica d'Oxigen en 5 dies)
 
És la quantitat necessària per l’oxidació, per via biològica, de la matèria orgànica continguda en el aigua sota
determinades condicions d’assaig (20ºC de temperatura i a la obscuritat).
És l'indicador més representatiu amb lo que succeeix quan una càrrega    contaminant es abocada a una conca natural.
 

 

fig 5 

Figura 5. Mesurador de pH i Oxigen dissolt. Font: gisiberica.com

 


 

Indicadors bològics

 

Indicador
Descripció
Virus
 
Són microorganismes sense estructura cel·lular tenen la capacitat per produir malalties
 
Bacteris
 
Són organismes unicel·lulars de diferents formes: esfèrica (cocos), forma de bastó (bacils),etc. Els bacteris patògens
són les responsables de malalties i les no patògens intervenen en els processos de depuració biològica.
 
Algues
 
Són organismes autòtrofs, unicel·lulars o pluricel·lulars. El seu desenvolupament       massiu va lligat amb els fenòmens de eutrofització.
 
Protozous
 
 Són microorganismes heteròtrofs i normalment unicel·lulars. En la depuració s’alimenten de bacteris i tenen una relació directa amb la clarificació del aigua.
 
Rotífers
 
Son organismes heteròtrofs i pluricel·lulars i fan la mateixa funció que els protozous.
 
   Macroinvertebrats   
 
Organismes de més de 1 mm de mida, com els cucs o larves d’insectes. L’índex compara l’estat del riu natural, on hi ha gran diversitat d’espècies vives, amb l’estat del riu contaminant.
 
Toxicitat
 
És consideren tòxiques aquelles substàncies o residus que si s’aboquen tenen o poden tenir efectes adversos immediats o retardats en el medi ambient, degut a la acumulació o als efectes sobre els sistemes aquàtics.
Tenim dos tipus de test.
El test d’immobilització amb la Daphnia Magna Strauss (puça d’aigua) i el test de la inhibició de la bioluminiscencia amb Photobacterium phosphoreum (bacteris lumuminiscents.
 

 

fig 6 

Figura 6. Exemple de Protozous (Paramecium caudatum). Font: Atlas de microorganismos

  

Complementeu la informació sobre microorganismes (Protozous, algues, rotíferes i bacteris) visitant el web “Atlas de microorganismos

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que és l'ens públic adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat amb competències plenes en el cicle integral de l'aigua a les conques internes de Catalunya, defineix els índexs de qualitat com eines que permeten assignar un valor de qualitat al medi a partir de l'anàlisi de diferents paràmetres. La seva combinació dóna una visió més acurada de l'estat ecològic i l'estat del medi biològic. Amb l'entrada en vigor de la Directiva marc de l'aigua (DMA), aquests índexs s'han diversificat i se n'ha generalitzat l'ús, ja que l'element aigua es considera integrant fonamental d'ecosistemes naturals.