Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 3
Tecnologies de l'aigua

4.1 El procès de potabilització

 

4.1.1. El funcionament d’una estació de tractament d’aigua potable (ETAP)
 
 
 1. Captació
 
Cada població ho pot fer en un punt determinat d’un riu, d’un embassament o d’un aqüífer subterrani. Una gran ciutat pot tenir rebre aigües de diverses captacions i, alhora, d’aquesta manera es poden barrejar i equilibrar les característiques de duresa, gust, sals minerals, etc. El subministrament es fa arribar a la estació per canalització.
 
 
2. Coagulació-Floculació
 
 Addició de reactius químics que actuen formant agregats (flòculs) i així aconseguir una separació dels col·loides en suspensió.
 3. Decantació
 
 Sedimentació per eliminar les partícules dissoltes a l’aigua. Els flòculs decantats es denominen fangs.
 
 4. Filtració
 
La funció és la retenció de les partícules mitjançant el pas de l’aigua per gravetat a través de la sorra i el carbó actiu. Els filtres de sorra serveixen per a disminuir la quantitat de sòlids. Els filtres de carbó són formats per una capa d’aigua i una de carbó actiu que actua com adsorbent dels compostos dissolts que produeixen olors i sabor al aigua potable.
 
 5. Cloració
 
Addició del clor, que és un gas dissolt i que té un efecte bactericida molt potent.
 
 6. Ozonització
 
Procés que elimina els microorganismes que podrien ser perjudicials per a la salut humana. El clor té la desavantatge de donar mal gust a l’aigua i de permetre la formació de organoclorats (presumptament tòxiques).
 

 

 

fig 13

Figura 13: Un exemple d’una estació de tractament d’aigua potable (ETAP). Font: GENCAT (2004)

 

Per comprendre millor el funcionament d’una ETAP cliqueu aqui.

 


 

4.1.2. La dessalinització

 

La dessalinització és el procediment que permet separar la major part de les sals presents en les aigües marines o salobres (mescla de aigua de mar i dolça, típica dels deltes). Pràcticament tota l’aigua dessalada a l’estat espanyol es realitza mitjançant el sistema de osmosi inversa. A nivell mundial, el sistema d’osmosi inversa i el sistema per destil·lació per efecte flash multicapa son els més utilitzats.

La pressió creixent sobre els recursos naturals en aigua dolça fa que la dessalinització va en augment any a any i ja es practiqui en 130 països. Malgrat que la dessalinització aporta una part substancial d’abastiment d’aigua dolça en els països rics en petroli de l’Orient Mitjà, a escala global, aquestes plantes dessaladores tan sols tenen la capacitat de subministrar un 0,35% del total de l’aigua dolça utilitzada en el món.

Aquestes tecnologies han evolucionat al llarg del temps, reduint el consum energètic incorporant energia renovables i major eficiència en el procés. Però malgrat aquests avanços no podem menysprea els impactes negatius al medi ambient propis de les des: gasos a l’atmosfera degut al consum energètic, generació de residus (salmorra) i contaminació acústica.

fig 14

Figura 14: Una planta dessaladora. Font: muyinteresante.es

 

Visiteu els següents webs per conèixer la dessaladora del Prat de Llobregat: web 1 web 2