Accions del document
3.6. Pèrdua de diversitat genètica
Des dels orígens de l’agricultura, milers de varietats diferents (i genèticament distintes) dels principals cultius alimentaris aparegueren gràcies a la selecció acurada i a la millora dels agricultors. La diversitat proporciona un element de protecció importantíssim al sistema de cultiu i contribueix a l’aclimatació als diferents ambients i a les necessitats humanes.

Figura 6. Una mostra de la diversitat de varietats de tomàquets. Font: Planetalationamerica.com
Actualment, la major part de l’esmentada diversitat s’ha perdut. Moltes varietats úniques han desaparegut o estan en vies d’extinció. Segons estimacions de la FAO, el 75 % de la diversitat dels cultius es va perdre durant el segle XX. El terme ‘erosió genètica’ es refereix a la pèrdua d’aquesta diversitat genètica intrapoblació o interpoblació de les mateixes espècies.
La principal raó de l’erosió genètica és la substitució de les varietats tradicionals per varietats comercials uniformes, molt més productives (revolució verda). L’ús extens d’aquestes varietats més productives pot tenir conseqüències que ni interessen gens.