Accions del document
Contaminació acústica
2. Algunes definicions
El so es genera quan una superfície vibrant està en contacte amb un mitjà elàstic com ara l’aire. Aquest moviment oscil·latori causa la concentració i la rarefacció alternativa de les partícules del mitjà, que es propaguen en el seu si i que són les responsables de la variació de pressió (la pressió acústica, recordeu) que detecta l’oïda. Si doneu un cop d’ull a aquest enllaç a un web elaborat pel Dr. Dan Russell de la Universitat Kettering, podreu veure animacions que us ajudaran a entendre el fenomen.
Figura 2. Animació d'una ona longitudinal. Font: Acoustics and Vibration Animations
El so, en conseqüència, es caracteritza per l’amplitud i la freqüència d’aquestes oscil·lacions de pressió. L’oïda humana és, en general, sensible a pressions per sobre de 2 · 10-5 Pa (llindar d’audició, per sota del qual estadísticament no percebem res), mentre que el seu límit admissible se situa a 20 Pa (llindar del dolor), pressió a la qual el timpà es pot lesionar de forma permanent. Com que l’oïda mostra una resposta de tipus logarítmic quant a l’amplitud, és preferible i és més habitual mesurar el so en dB segons l’expressió:
on la Pef és el valor eficaç de pressió acústica i P0 es correspon amb el llindar d’audició. D’aquesta manera, l’escala de nivell del soroll va des de 0 dB fins a uns 140 dB.
Pel que fa a la freqüència, el rang d’audició normalment se situa entre els 20 Hz i els 20 kHz. Les variacions de pressió per sota dels 20 Hz són els infrasons i per sobre dels 20 kHz són els ultrasons. L’oïda humana és més sensible a la zona mitjana de freqüències, mentre que a altes freqüències i, sobretot, a baixes freqüències, perd sensibilitat. Per compensar aquest efecte, el nivell del so es mesura en funció de la freqüència. La ponderació que s’utilitza més és A i la unitat de mesura és el dB(A).
Pel que fa a la freqüència, el rang d’audició normalment se situa entre els 20 Hz i els 20 kHz. Les variacions de pressió per sota dels 20 Hz són els infrasons i per sobre dels 20 kHz són els ultrasons. L’oïda humana és més sensible a la zona mitjana de freqüències, mentre que a altes freqüències i, sobretot, a baixes freqüències, perd sensibilitat. Per compensar aquest efecte, el nivell del so es mesura en funció de la freqüència. La ponderació que s’utilitza més és A i la unitat de mesura és el dB(A).
Figura 3. Nivells de pressió sonora de diverses activitats. Font: Carrera, E. (ed.) (2000)
2 12
