1. Problemàtica

Els camps electromagnètics són fenòmens naturals; així, el Sol, les galàxies o les estrelles emeten radiació de baixa densitat, i en l’atmosfera hi ha càrregues elèctriques en moviment que generen camps magnètics als quals estem sotmesos permanentment. Però, actualment, a aquests camps elèctrics i magnètics naturals hem d’afegir-hi un gran nombre de camps artificials creats per l’home procedents, per exemple, de les línies elèctriques, la maquinària industrial, els electrodomèstics o qualsevol aparell que utilitzi l’energia elèctrica.

Figura 1. El camp magnètic de la Terra. Font: Fundació Terra

Hi ha molts tipus de radiacions electromagnètiques segons quina sigui la font d’emissió que es consideri. El present capítol se centra únicament en les emissions produïdes per aparells que consumeixen energia elèctrica a una freqüència de 50 Hz, com ara les línies elèctriques d’alta i baixa tensió, els transformadors, electrodomèstics (rentadora, torradora, etc.). Per les característiques que presenten, aquestes radiacions s’anomenen ‘radiacions no ionitzants de freqüències extremament baixes’ (en anglès, ELF).

Figura 2. Línies d’alta tensió. Font: Fundació Terra

Encara que està demostrat que les radiacions no ionitzants provoquen certs efectes biològics, el paper d’aquestes com a agents cancerígens és polèmic. Tal com es presenta més endavant, en molts treballs s’ha determinat un major risc relatiu de leucèmies, tumors cerebrals i altres càncers en persones que viuen en zones properes a línies elèctriques d’alta tensió. Concretament, els majors riscos relatius s’han determinat en leucèmies infantils.

1 12