Accions del document
0 de 3
Cooperació al desenvolupament
3. Origen i evolució de la cooperació al llarg del segle XX
En acabar la Segona Guerra Mundial i durant la dècada de 1950 es constitueix el sistema de cooperació:
- — Es funda l’Organització de les Nacions Unides. El desenvolupament és un dels objectius prioritaris inclosos en la carta fundacional de l’ONU.
Figura 1. El logo de les Nacions Unides.
— S’estableix el Programa d’Assistència Tècnica de les Nacions Unides el 1948, que el 1965 es transforma en el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
Figura 2. El logo del PNUD.
- — Es creen les institucions de Bretton Woods: el Banc Mundial, que havia de solucionar els problemes de manca de capital als països en desenvolupament, i el Fons Monetari Internacional (FMI), que va néixer amb la missió de resoldre els problemes d’estabilitat macroeconòmica, liquiditat i confiança del sistema financer internacional.
Figura 3. Els logos del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
— Comença el procés de descolonització, amb la posada en marxa de programes d’ajuda de les antigues metròpolis a les excolònies, fonamentalment per part de França i el Regne Unit.
Figura 4. Mapa del colonialisme el 1945. Font: Viquipèdia.
- — Es dissenya i es posa en funcionament el Pla Marshall, promogut pels Estats Units i consistent en la transferència massiva de recursos des dels Estats Units cap als països de l’Europa occidental per facilitar una ràpida recuperació de les economies devastades per la guerra.
Figura 5. (A l’esquerra) Els països d’Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. (A la dreta) Un cartell alemany recorda que el Pla Marshall finançava la reconstrucció.
- — La Guerra Freda. L’estratègia nord-americana de contenció del comunisme i l’ús de l’ajuda com un instrument de política exterior, tant per part dels Estats Units com de l’URSS.
Figura 6.
3 9
