4. Eines de millora ambiental

Les etapes principals del procés d’ecodisseny d’un producte són:

— Creació de l’equip d’ecodisseny i programació del projecte.

— Selecció i aplicació de l’eina de millora ambiental.

— Implantació de les millores ambientals seleccionades.

— Seguiment de la implantació de l’ecoproducte.

— Valoració del projecte d’ecodisseny.

Pel que fa a la tria de l’eina de millora ambiental, hom disposa de diferents solucions qualitatives, semiquantitatives i quantitatives que es relacionen a la figura 14 i que s’han d’utilitzar en funció dels recursos humans, econòmics i tecnològics disponibles, així com de l’experiència prèvia en el camp de l’ecodisseny.

Eina	Valoració ambiental	Aplicació
VEA (valoració de l'estratègia ambiental del producte)	Subjectiva Qualitativa	Posicionament del producte actual i del projecte d’ecoproducte quant a les estratègies de millora ambiental.
ACD (avaluació del canvi de disseny)	Subjectiva Semiquantitativa Monovectorial	Dissenyar o redissenyar els productes amb uns objectius generals de reducció de la quantitat de residus i de la toxicitat d’aquests. Per obtenir aquesta millora en el producte, s’utilitza una metodologia bàsica que permet identificar els problemes i donar prioritat a les actuacions correctores.
MET (matriu)	Subjectiva Semiquantitativa Multivectorial	Estudi de l’impacte ambiental associat a l’ús de recursos, com ara el consum d’energia i les emissions generades en el cicle de vida. Una proposta d’accions de millora potencials i la definició del perfil de l’ecoproducte.
ACV (anàlisi de cicle de vida)	Objectiva Quantitativa Multivectorial	Procés objectiu per avaluar de manera quantitativa les càrregues ambientals associades a un producte, identificant i quantificant tant l’ús d’una matèria i l’energia com les emissions a l’entorn, per determinar l’impacte d’aquest ús de recursos i emissions, i per avaluar i portar a la pràctica estratègies de millora ambiental.

Figura 14. Eines de millora ambiental dels productes. Font: Rieradevall i Vinyets, 1999

Si parlem de ‘disseny sostenibilista’ i, per tant, no ens quedem únicament en la dimensió ambiental, hem de considerar i, finalment, avaluar els resultats econòmics, ambientals i socials de la proposta de disseny, tal com s’explica a la figura 15.

Dimensió econòmica

Recursos materials utilitzats
Costos de producció
Costos de comercialització i envasament
Vendes d’ecoproductes. Beneficis econòmics
Costos de manteniment dels productes
Costos de tractament de les emissions

Dimensió ambiental

Utilització de materials reciclats
Reducció del consum d’energia
Reducció de les emissions contaminants (producció de residus, volum d’aigües residuals, generació de gasos contaminants, etc.)

Dimensió sociocultural

Higiene i seguretat en el treball
Millores en l’ús del producte
Reducció dels impactes associats a l’etapa d’utilització
Disseny per a tothom (qualsevol usuari, sense discriminació)
Percepció i assimilació del producte

Figura 15. Avaluació dels resultats econòmics, ambientals i socials associats a un nou producte. (Font: Rieradevall i Vinyets, 1999)

4 9