Accions del document
1 de 2
Ecologia industrial
1.1. Què és l’ecologia industrial?
Quan sentim les paraules "ecologia" i "industrial" juntes, tot sovint pensem que l’ecologia industrial (EI) implica aplicar mètodes que facin que una indústria o una empresa tingui una producció més neta, o que apliqui algun sistema de gestió ambiental, o que tingui cura de l’entorn de la instal·lació, o que depuri els residus (figura 1). Cap d’aquestes coses no és falsa, però l’ecologia industrial és més que això (figura 2).
Figura 1. Sistema industrial que no segueix els principis de l'EI Figura 2. Representació d'un sistema d'EI.
Font: elaboració pròpia Font: elaboració pròpia
L’ecologia industrial és una àrea multidisciplinària que vol assimilar el funcionament dels sistemes industrials al dels ecosistemes naturals, i implica una interrelació d’indústries (pel que fa a fluxos de matèria, energia i informació) i una relació sostenible amb l’entorn natural i social que envolta el sistema industrial.
Un dels objectius d’aquesta relació entre indústries és tendir a tancar el cicle de matèria i, per tant, obtenir el nivell més petit possible de residus. Això s’aconsegueix, en part, usant els residus d’una indústria com a matèria primera d’altres, tal com fan els ecosistemes naturals. Això implica una optimització de recursos i una reducció de les càrregues contaminants.
Un altre objectiu de l’EI és situar l’activitat tecnològica com a part de l’ecosistema que l’acull, analitzant les entrades de recursos i les sortides de residus, així com la manera en què l’activitat humana afecta l’ecosistema.
L’ecologia industrial no es limita només a aquest mètode de tancament del cicle, també anomenat ‘metabolisme industrial’ i ‘simbiosi industrial’, sinó que se serveix d’altres mètodes que contribueixen a disminuir l’impacte ambiental, millorar l’ecoeficiència i augmentar la rendibilitat, sempre tendint cap a una major sostenibilitat, com, per exemple, l’anàlisi del cicle de vida, l’anàlisi de fluxos de matèria (MFA), la minimització, la producció neta, l’anàlisi d’entrades i sortides, el disseny per al medi ambient, etc.
L’ecologia industrial fa un pas més que els esforços anteriors per conciliar indústria i medi ambient: el sistema industrial és vist com un ecosistema natural en què l’activitat industrial està relacionada amb tot i en què s’entén per ‘sistema industrial’ totes les activitats humanes: l’agricultura, el transport, la producció, etc. També té en compte l’activitat econòmica i és una eina important de planificació de nous ecosistemes industrials i per a la transformació dels polígons industrials actuals en parcs ecoindustrials. En aquest sentit, l’EI entronca completament amb el concepte de ‘desenvolupament sostenible’, ja que inclou els vessants mediambientals, econòmics i socials.
Un dels objectius d’aquesta relació entre indústries és tendir a tancar el cicle de matèria i, per tant, obtenir el nivell més petit possible de residus. Això s’aconsegueix, en part, usant els residus d’una indústria com a matèria primera d’altres, tal com fan els ecosistemes naturals. Això implica una optimització de recursos i una reducció de les càrregues contaminants.
Un altre objectiu de l’EI és situar l’activitat tecnològica com a part de l’ecosistema que l’acull, analitzant les entrades de recursos i les sortides de residus, així com la manera en què l’activitat humana afecta l’ecosistema.
L’ecologia industrial no es limita només a aquest mètode de tancament del cicle, també anomenat ‘metabolisme industrial’ i ‘simbiosi industrial’, sinó que se serveix d’altres mètodes que contribueixen a disminuir l’impacte ambiental, millorar l’ecoeficiència i augmentar la rendibilitat, sempre tendint cap a una major sostenibilitat, com, per exemple, l’anàlisi del cicle de vida, l’anàlisi de fluxos de matèria (MFA), la minimització, la producció neta, l’anàlisi d’entrades i sortides, el disseny per al medi ambient, etc.
L’ecologia industrial fa un pas més que els esforços anteriors per conciliar indústria i medi ambient: el sistema industrial és vist com un ecosistema natural en què l’activitat industrial està relacionada amb tot i en què s’entén per ‘sistema industrial’ totes les activitats humanes: l’agricultura, el transport, la producció, etc. També té en compte l’activitat econòmica i és una eina important de planificació de nous ecosistemes industrials i per a la transformació dels polígons industrials actuals en parcs ecoindustrials. En aquest sentit, l’EI entronca completament amb el concepte de ‘desenvolupament sostenible’, ja que inclou els vessants mediambientals, econòmics i socials.
Figura 3. La triangularitat del desenvolupament sostenible. Font: elaboració pròpia
De fet, aquesta és una de les aportacions més significatives de l’ecologia industrial: la visió sistèmica, en què la indústria es considera un ecosistema industrial relacionat amb la societat i la natura. Per tant, un dels objectius de l’EI és la creació de xarxes (entre indústries i amb la societat i l’entorn) i l’establiment de sinergies entre entitats.
Figura 4. L'EI crea sinergies i xarxes. Font: elaboració pròpia
Per tant, veiem que hi ha bàsicament tres elements clau en l’ecologia industrial:
- que es creï una xarxa d’empreses o entitats relacionada amb l'entorn;
- que inclogui els tres vessants de la sostenibilitat (social, ambiental i econòmic);
- que imiti el funcionament dels ecosistemes naturals.
Però l’EI és una disciplina que es va ampliant i es va redefinint des del moment en què es crea. Actualment, també inclou aspectes com ara la responsabilitat social corporativa, el consum responsable, la producció i el transport sostenibles, el metabolisme regional, etc. L’EI pot ser aplicada a l’agricultura, el turisme o la gestió de l’energia, entre molts altres camps. Aquest dinamisme de l’EI fa que cada cop més siguin necessàries noves eines i estudis per acostar-s’hi, com ara: dinàmica de sistemes, estudi d’escenaris, etc.
1 8
