3. Per què en parlem?

Ara parlem més de l’energia que fa dos-cents anys essencialment per una raó: l’augment de l’ús d’aquesta energia pel constant creixement demogràfic i per l’increment de la demanda energètica per capita. Més enllà d’aquesta gran i potser única raó en trobem tres més de particulars que se’n deriven.

Justificació I: l'esgotament de les reserves

Els combustibles fòssils, ens els quals basem essencialment la nostra obtenció de treball, són recursos finits. Sembla força probable que el petroli barat amb què fem funcionar els nostres cotxes i camions, així com el gas natural amb el qual cuinem, escalfem i donem electricitat a les nostres cases, s’esgotaran al llarg dels propers cinquanta anys. Per això cal aprofitar al màxim els recursos que tenim o bé cercar-ne de nous. De fet, atès que els hidrocarburs són essencials per a la fabricació de la majoria dels objectes que ens envolten, potser caldria reservar-los per a usos més convenients i pensar quina és la millor manera d’obtenir aquesta energia que no sigui únicament mitjançant la combustió.

Justificació II: la seguretat del subministrament

Malgrat que els combustibles no s’esgotin a curt termini i que encara es puguin obtenir en algun lloc de la Terra, potser caldria reflexionar si volem aquesta dependència. Qualsevol tipus de dependència fa que les economies i la vida siguin més vulnerables, tret que s’estableixin processos de cooperació i col·laboració. La majoria dels recursos energètics fòssils es troben en zones geogràfiques insegures (una inseguretat que sovint és conseqüència precisament del mateix fet que es disposa d'aquestes fonts energètiques). D’altra banda, la majoria d’instal·lacions generadores d’energia envelleixen i cal renovar-les. Si la demanda augmenta i l’oferta es manté o es redueix (les centrals han d’anar tancant per obsolescència), el problema s’agreuja.

Justificació III: el canvi climàtic

Cada vegada és més evident que la utilització de combustibles fòssils altera el clima. El canvi climàtic és conseqüència de moltes activitats humanes, però la causa més important és l’augment de l’efecte hivernacle produït pel diòxid de carboni (CO2) i altres gasos generats per activitats antropogèniques. La major part del diòxid de carboni atmosfèric actual prové precisament de la crema de combustibles fòssils. I la principal raó d’aquesta crema és obtenir energia. Així doncs, per reduir (si bé no evitar, ja que això ja és impossible) el canvi climàtic cal trobar noves maneres d’aconseguir energia. El problema del canvi climàtic és essencialment un problema energètic.

3 7