Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Economia ambiental i ecològica

8. L'economia ecològica i la sostenibilitat forta: incommensurabilitat i enfocament multicriteri

 

De la mateixa manera que l'economia ecològica no parteix simplement de la crematística, sinó de dinàmiques més àmplies, l'economia ecològica planteja la incommensurabilitat de valors en la mesura que certs processos i elements no poden ser substituïts per altres. Nutrients o fluxos d'energia que tenen una qualitat determinada són fonamentals per a l'existència d’alguns organismes o ecosistemes, i no poden ser substituïts per altres, encara que tinguin el mateix valor de mercat. Més enllà de la “substituïbilitat” de capitals i de factors de producció (que implica l'economia ambiental), en l'economia ecològica es parla de ‘capital crític’ i de ‘factors insubstituïbles’. També es reconeix que diferents elements tenen diferents valoracions i impactes segons l'escala espacial (local, regional o global) i temporal (immediat, curt, mitjà o llarg terminis) en què es consideren, de manera que el “cost d'oportunitat” no és únic, sinó que depèn de la perspectiva des de la qual es valori. En conseqüència, l'economia ecològica planteja la necessitat de fer una anàlisi multicriteri, en què es considerin en cada cas les variables incommensurables i escales rellevants sense intentar reduir-ho tot a un únic denominador monetari comú. Així, per comprendre les dinàmiques dels ecosistemes i dels processos econòmics, moltes vegades és fonamental identificar els fluxos materials i energètics (independentment del seu possible valor de mercat), així com també ho és determinar, en cada cas, els llindars (màxims i mínims) crítics per al manteniment de determinats ecosistemes i processos (fins i tot socials, quan es tracta de l'ecologia humana).

Tot això no exclou l'avaluació dels diferents elements, ja que l'absència d'un criteri objectiu únic (commensurabilitat) no exclou la possibilitat d'una discussió i una valoració raonades en funció de múltiples criteris i perspectives. És per això, també, que sovint dins l'economia ecològica s'advoca per procediments que són propis de la ciència postnormal i s’inclouen més actors en el procés d'avaluació i presa de decisions, tant per qüestions metodològiques (més inputs d'informació rellevant) com epistemològiques (ja que no existeix un criteri únic legítim per determinar, per exemple, el risc que es vol assumir) o ètiques.
 
 
diapo
 

Figura 17. Quadre Costanza: el camp de l'economia ecològica.

Font: Costanza, Robert. La Economía Ecológica de la Sostenibilidad – Invertir en Capital Natural.