Accions del document
Fonaments d'economia
4. Orígens i desenvolupament històric de l'economia de mercat moderna
Els mercats com a tal ja existeixen des de l'edat de la pedra, quan el bescanvi i, posteriorment, l'ús de monedes —petxines, pedres o metalls— servien als diferents grups socials per intercanviar els excedents o una part del seu producte.
No obstant això, sempre eren accessoris i estaven circumscrits a uns productes i àmbits determinats, ja que el gruix de la (re)producció i distribució dels valors d'ús es regia per criteris no crematístics.
També en l'edat mitjana i durant el període mercantilista, els mercats van estar políticament i socialment controlats, atès que una sèrie de valors i mesures en limitaven l’abast i també l'abast de la propietat privada. Un senyor feudal no era lliure propietari ni del seu feu ni dels servents —en el sentit que ho serien els terratinents esclavòcrates del nou món—, ja que no els podia vendre (no hi havia un mercat de feus o de servents, sinó que tot s'organitzava dins de la lògica jeràrquica redistributiva feudal) ni disposar-ne lliurement, atès que una sèrie d'ordenaments jurídics, culturals i morals en determinaven els drets d'usdefruit i de consum. És per això també que, si més no fins a finals del segle XVIII, la paraula ‘mercat’ feia referència a un espai físic on les persones intercanviaven béns i serveis, i no a un ens institucional abstracte que ordenava el funcionament de la vida econòmica a partir de la lliure contractació entre agents econòmics racionals, desproveïts de cap altre tipus de condicionants que no fossin els morals o culturals.
No obstant això, sempre eren accessoris i estaven circumscrits a uns productes i àmbits determinats, ja que el gruix de la (re)producció i distribució dels valors d'ús es regia per criteris no crematístics.
També en l'edat mitjana i durant el període mercantilista, els mercats van estar políticament i socialment controlats, atès que una sèrie de valors i mesures en limitaven l’abast i també l'abast de la propietat privada. Un senyor feudal no era lliure propietari ni del seu feu ni dels servents —en el sentit que ho serien els terratinents esclavòcrates del nou món—, ja que no els podia vendre (no hi havia un mercat de feus o de servents, sinó que tot s'organitzava dins de la lògica jeràrquica redistributiva feudal) ni disposar-ne lliurement, atès que una sèrie d'ordenaments jurídics, culturals i morals en determinaven els drets d'usdefruit i de consum. És per això també que, si més no fins a finals del segle XVIII, la paraula ‘mercat’ feia referència a un espai físic on les persones intercanviaven béns i serveis, i no a un ens institucional abstracte que ordenava el funcionament de la vida econòmica a partir de la lliure contractació entre agents econòmics racionals, desproveïts de cap altre tipus de condicionants que no fossin els morals o culturals.
Figura 5. Esquema de la institució del mercat
Va ser només a partir del segle XVIII, acompanyant la Revolució Industrial, que sorgeix la idea de mercat com una institució abstracta capaç de regular i orientar l'activitat socioeconòmica. És en aquest moment que es comença a limitar la definició de l'economia a la dimensió crematística (és a dir, les relacions de mercat) i es comença a veure la lògica crematística (acumulació de valors de canvi) com un objectiu ‘per se’ i, cada vegada més, com a sinònim d'economia. És per això que, avui dia, quan parlem d'indicadors econòmics pensem en indicadors de mercat i no, com hauria de ser, en indicadors de benestar.
Figura 6. Mercat del segle XVIII. Font: jasa.net.au Figura 7. Mercat de Bolívia. Font: ahorabolivia.com
4 14
