3. Eines de gestió ambiental

Les eines de gestió ambiental es basen en tres principis:

a) La prevenció.

b) La precaució.

c) La mitigació.

Des d’aquest punt de vista, parlem d’eines preventives, correctives o de conservació i millora.

Entre les eines preventives, en trobem de caire ideològic, com ara l’educació ambiental o la sensibilització ciutadana; de caire jurídic, com ara la normativa ambiental, i de gestió, com ara la planificació o l’ordenació del territori, o les normes de certificació i gestió ambiental.

Pel que fa a les eines correctives, parlem de la limitació i l’orientació cap a usos i/o pràctiques ambientals sostenibilistes, l’exoneració o els gravàmens impositius, els subsidis per innovació tecnològica, l’etiquetatge ecològic o la creació de mercats de contaminació.

Les eines de conservació i millora impliquen la incorporació de sistemes tecnològics ambientalment amigables o les inversions per a la restauració de l’entorn.

Si apliquem una visió cronològica a la gestió ambiental, percebrem que hem avançat molt des de la segona meitat de segle XX. En un primer estadi, teníem una gestió ambiental encaminada únicament a garantir el compliment de la legislació, que cada vegada era més exigent. Posteriorment, van anar apareixent solucions al final de la línia per evitar els vessaments a l’entorn amb l’objectiu de complir la normativa; a partir d’aquí, s’ha anat veien la gestió ambiental com una gran oportunitat de millora i, per tant, s’han anat aplicant sistemes de gestió ambiental certificats. Un pas més enllà és l’intent de tancar cicles en els processos productius, és a dir, minimitzar consums i efluents industrials. Actualment, ja hi ha empreses que van un pas més enllà i duen a terme una gestió ambiental pensant en tot el cicle de vida del producte, és a dir, des de l’extracció de les matèries primeres per a la producció fins a la disposició final del producte com a residu. Aquesta concepció implica pensar en els impactes produïts per l’extracció dels recursos, els consums energètics associats a la producció i l’ús del producte, la possibilitat que el producte sigui reutilitzat o reciclat...

Figura 4. Evolució de les polítiques de gestió ambiental.

Tenint en compte la gran diversitat de projectes, empreses i situacions que hi ha, la gestió ambiental comprèn una sèrie d’eines molt diferents entre si amb objectius també molt diversos. A continuació, aportem una taula resum amb diferents eines de gestió ambiental classificades en funció de la fase de l’activitat empresarial en què s’apliquen.

Moment en què s'aplica	Objectiu fonamental	Eina
Fase de projecte	Preveure i prevenir efectes per al medi ambient	Avaluació d’impacte ambiental
En començar l’activitat	Revisar què es fa i establir què es vol fer	Diagnosi ambiental inicial Política ambiental
Durant la creació del projecte	Producció més neta (MTD) Minimitzar consums i efluents Tractaments d'efluents Establir i avaluar com es produeix i com es gestiona l’activitat Formació i investigació	Diagnosi ambiental en les oportunitats de la minimització (DAOM) Plans de minimització de la generació de residus Eficiència energètica Estalvi d'aigua Borsa de subproductes Plans de minimització de la generació de residus Tractament i valorització de residus Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) Tractament de gasos Sistemes de gestió ambiental Auditories ambientals Comptabilitat ambiental Comunicació ambiental Bones pràctiques ambientals Producció més neta Reenginyeria de productes Plans de formació Projectes d'investigació
Durant tota la vida del producte	Promoure el consum responsable Detectar punts de més impacte Minimitzar impactes Promoure patrons de producció i consum més sostenibles	Ecoetiquetatge de productes Anàlisi de cicle de vida (ACV) Ecodisseny Gestió de cicle de vida (GCV)

3 5