Accions del document
1 de 3
11.1 Com es calcula?
La metodologia de càlcul de la petjada ecològica es basa en l'estimació de la superfície necessària per satisfer els consums associats a l'alimentació, els productes forestals, la despesa energètica i l’ocupació directa del terreny. Per a aquests consums es requereixen superfícies productives, que es divideixen segons que es mostra a la taula següent:
SUPERFÍCIE | DEFINICIÓ |
|---|---|
Conreus | Superfícies amb activitat agrícola i que constitueixen la terra més productiva ecològicament parlant, ja que és on hi ha una major producció neta de biomassa utilitzable per les comunitats humanes |
Pastures | Espais que s'empren per a la pastura del bestiar, en general considerablement menys productius que els agrícoles. |
Boscos | Superfícies forestals, ja siguin naturals o repoblades, però sempre en explotació. |
Mar productiu | Superfícies marines en les quals hi ha una producció biològica mínima perquè la pugui aprofitar la societat humana. |
Superfície artificialitzada | Àrees urbanes i ocupades per infraestructures. |
Àrea d'absorció de CO2 | Superfícies de bosc necessàries per absorbir les emissions de CO2 derivades del consum de combustibles fòssils per a la producció d'energia. |
Figura 71. Elements utilitzats en el càlcul de la petjada ecològica
1. Comptabilitzar el consum de les diferents categories en unitats físiques. Si no hi ha dades directes de consum, hom estima els consums de cada producte amb l'expressió següent:
En el cas de l‘àrea d'absorció de CO2, aquest s'obté a partir del consum total d'energia, tant el directe com el que s’associa a la producció i distribució dels béns i serveis consumits, dividit per la capacitat de fixació de CO2 de la superfície forestal.
Un cop estimat el valor de la petjada ecològica, es calculen les superfícies reals de cada tipologia de terreny productiu disponibles en l’àmbit territorial d'estudi. La suma de tots aquests factors és la biocapacitat i s'expressa en hectàrees per habitant.
Hom defineix la biocapacidad d'un territori com la disponibilitat de superfície biològicament productiva segúons categories (conreusu, pastures, mar productii i boscos) expresada en termes absoluts (ha) o per càpita (ha/cap).
La comparació entre els valors de la petjada ecològica i la biocapacitat permet conèixer el grau de dèficit o superàvit ecològic existent en l'àmbit d'estudi. Si el valor de la petjada ecològica està por sobre de la capacitat de càrrega local, la regió té un dèficit ecològic. Si, al contrari, la capacitat de càrrega és igual o superior que la petjada ecològica, la regió disposa d'excedent ecològic, sempre tenint en compte les limitacions de l‘indicador.
