Accions del document
2 de 2
Plans d’acció. Agendes 21
5.2. El cas de la ciutat de Barcelona
Figura 13. Logo de l'Agenda 21 de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona
Barcelona va aprovar el Compromís ciutadà per la Sostenibilitat - Agenda 21 de Barcelona el 9 de juliol de 2002. Va ser la culminació de quatre anys de treball intens per diagnosticar, fer propostes i construir el consens sobre els objectius principals que s’havien d’assolir per avançar cap a una ciutat més sostenible.
Figura 14. Calendari el procés de l'Agenda 21 de Barcelona. Font: Teresa Franquesa
El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat —amb més de cent representants d’entitats cíviques i ambientals, d’empreses, del món universitari, dels grups polítics i de les institucions— va liderar el procés. En una primera fase (1998-1999), va treballar per definir els principals reptes de Barcelona i proposar els objectius que la ciutat s’havia de marcar. En un segon moment, el Consell va convidar tota la ciutadania a participar en l’elaboració del compromís col·lectiu mitjançant debats als districtes, sessions de prospectiva i diàlegs temàtics, i intervenint en el fòrum virtual.
Figura 15. Estructura i composició del Consell Municipal de Medi Ambient de Barcelona. Font: Teresa Franquesa
Com a resultat de les propostes del Consell i les aportacions ciutadanes, es redactà el primer esborrany del Compromís, el qual fou valorat, esmenat i consensuat a través d’un innovador procés participatiu.
El document final consta de deu grans objectius, amb deu línies d’acció per avançar en cadascun dels objectius durant el període 2002-2012.
1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat, i ampliar el verd urbà.
2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat.
3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor.
4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable.
5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables.
6. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge.
7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i participació.
8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible.
9. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambientals.
10. Reduir l’impacte de la ciutat en el planeta i promoure la cooperació internacional.
Un cop aprovat, el Consell convidà les organitzacions de la ciutat a signar el Compromís. Actualment, més de 430 entitats, empreses i institucions s’hi han adherit, i estan treballant d’acord amb els principis de l’Agenda 21 de Barcelona impulsant iniciatives per contribuir a l’assoliment dels deu grans objectius.
Figura 16. A més d’una gran participació i representativitat, el procés de l’Agenda 21 de Barcelona va incorporar algunes eines innovadores per facilitar el consens sobre la diagnosi i les propostes d’actuació: les targetes de colors de la imatge. Font: Teresa Franquesa
La contribució de cada signant es concreta en un pla d’acció, una pauta de treball útil per prioritzar els temes en què es proposen treballar i les actuacions que s’han de dur a terme, per estructurar les tasques, designar responsables i assignar pressupostos. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla d’acció l’any 2006. Però cada empresa, associació, escola, universitat, col·legi professional o sindicat, i fins i tot cada llar i cada persona, pot fer el seu pla d’acció per la sostenibilitat. Tal com diu el preàmbul del Compromís, ‘sostenible’ vol dir també ‘coresponsable’.
L’Agenda 21 de Barcelona és la suma de tots els plans d’acció, per modestos que siguin, que la ciutat, les organitzacions i la ciutadania, en general, sàpiguen posar en marxa.
Figura 17. Esquema de la metodologia seguida per elaborar la diagnosi i el Pla d’acció de l’Agenda 21 de Barcelona. Font: Diputació de Barcelona
Des que va néixer el 2002, el Compromís ciutadà per la sostenibilitat ha anat donant fruit a través d’un ventall d’actuacions ambientals i socials en àmbits tan diversos com l’energètic, l’educatiu, la gestió de l’aigua, el benestar social o la salut pública. En la Convenció dels Signants de l’any 2005 es van avaluar els avenços més significatius assolits i els reptes prioritaris per als propers anys de desenvolupament de l’Agenda 21.
Figura 18. Acte de firma conjunta del Compromís ciutadà per la sostenibilitat a l’Ajuntament de Barcelona. Font: Teresa Franquesa
5 9
