Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
La sistèmica i la complexitat

6. La sistèmica i la sostenibilitat

 
En tant que el concepte de sostenibilitat fa referència a un procés de desenvolupament socioeconòmic humà (el que comunament entenem per 'desenvolupament sostenible'), podem afirmar que la sostenibilitat fa referència a un procés actiu, multidimensional i complex.

Per això, la ciència de la sostenibilitat ha de ser sistèmica. Podríem aventurar-nos a dir que l'interès per la teoria del caos, de la complexitat o de la sistèmica en general emergeix precisament de la crisi de sostenibilitat del model de desenvolupament modern i de la incapacitat d'explicar i buscar una alternativa sostenible dins del paradigma de la ciència 'normal', reduccionista i tancada en les seves especialitats.
 
estruct. disipativa
 

Figura 24. Estructura dissipativa i sostenibilitat. Font: elaboració pròpia

 

Des del punt de vista de la sistèmica, també podem declarar que la definició i l'ús del terme 'sostenibilitat' estan determinats (contràriament a l'ús interessat que sovint es fa d'aquest concepte, amb finalitats polítiques o crematístiques). La sostenibilitat fa referència a un procés global, autoreorganitzat, un procés continu que l'economista Joseph A. Schumpeter va definir com a de 'creació destructiva' i 'destrucció creativa'. És a dir, un procés en què la sostenibilitat del tot reposa sobre la possible insostenibilitat de les parts i dins del qual, per exemple, no té sentit parlar de 'cotxe sostenible' o d''economia sostenible'. Com a màxim podríem parlar d''elements sostenibilistes', els dinàmiques dels quals concorren per a la sostenibilitat del desenvolupament del conjunt.
 
 
sist. i sost.
 

Figura 25. Sistèmica i sostenibilitat. Font: elaboració pròpia