Accions del document
7. Tractament final / disposició del rebuig
En les operacions de processament o tractament de residus municipals presentades en els capítols anteriors s’obtenen fraccions residuals de materials que, en un sistema ideal de gestió, ja no serien valoritzables com a materials i que s’anomenen 'rebuig'. El Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (ARC, 2009) defineix el rebuig com a:
Flux residual procedent del tractament de residus que té per destí la disposició final.
La disposició del rebuig és (ARC, 2009):
Conjunt d’operacions que permeten el tractament finalista del rebuig, tractat o sense tractar, en condicions de seguretat ambiental.
Si les operacions de recollida selectiva i processament són incorrectes o incompletes, el rebuig pot contenir encara materials valoritzables, situació que s’hauria d’evitar en un bon sistema de gestió.
Les dues opcions que a la pràctica s’apliquen a Europa per a la disposició del rebuig són la incineració amb recuperació energètica i el dipòsit controlat. La recuperació energètica preval, en la jerarquia europea de gestió de residus, per sobre de la deposició controlada.