4.1. Introducció

Una estratègia pedagògica és la manera en què els processos d’aprenentatge s’organitzen amb la finalitat d’aconseguir certs resultats d’aprenentatge que atribueixen competències per a l’alumne. Abans d’avaluar les estratègies pedagògiques que són més adequades en l’educació per al desenvolupament sostenible es necessiten algunes definicions d’introducció.

L’aprenentatge es defineix com el resultat del procés d’interacció continuada d’un individu o un grup amb l’entorn físic i social. L’aprenentatge és un procés, en part, d’un individu i, en part, de grup. En l’aprenentatge la interacció social és important, perquè una persona aprèn mitjançant la comparació dels seus models mentals amb els dels altres; un entorn multidisciplinari d’aprenentatge, per tant, pot ser un ambient d’aprenentatge més ric (Van Dam-Mieras, 2006).

L’educació es descriu com un procés institucionalitzat destinat a complir els objectius d’aprenentatge definits per als grups destinataris definits. Els objectius d’aprenentatge comprenen aspectes disciplinaris, socials, culturals i econòmics. Els grups poden ser dividits segons l’edat i el nivell d’educació prèvia o de desenvolupament. El sistema educatiu prova de proporcionar contextos que donen suport a l’aprenentatge dels individus (Van Dam-Mieras, 2006).

Hi ha moltes definicions d’‘educació per al desenvolupament sostenible’, que se centren en tres aspectes principals: les competències, el disseny del currículum i la pedagogia.

En el marc de competències, la UNESCO descriu ‘educació per al desenvolupament sostenible’ com el procés d’aprendre a:

— respectar, valorar i preservar els èxits del passat;

— apreciar les meravelles i els pobles de la Terra;

— viure en un món on totes les persones disposin d’aliments suficients per a una vida sana i productiva;

— valorar, cuidar i restaurar l’estat del nostre planeta;

— crear i gaudir d’un món millor, més segur i més just; i

— ser ciutadans solidaris que exerceixen els drets i les responsabilitats en els àmbits local, nacional i global.

L’aprenentatge per al desenvolupament sostenible es descriu com el procés d’aprendre a gestionar el dilema en un context social complex en què els aspectes ecològics, econòmics i socioculturals estan en joc, i en el qual s’estableixen els vincles entre el context local i el global. També significa tenir en compte la interacció entre els diferents nivells d’escala de l’àmbit local (l’escala de la vida diària per als éssers humans) a l’àmbit global (l’escala de l’economia, els sistemes de clima i els ecosistemes del món) (Van Dam-Mieras, 2005 i 2006).

Pel que fa al disseny curricular, Stirling (2004) comenta que si els enginyers han de contribuir veritablement al desenvolupament sostenible, la sostenibilitat ha de convertir-se en part del seu pensament quotidià. Això, de fet, només s’aconsegueix si el desenvolupament sostenible es converteix en una part integrant dels programes d’ensenyament de l’enginyeria, i no és un mer “afegit” a les parts centrals del pla d’estudis.

Finalment, en la banda de la pedagogia també hi ha algunes definicions que s’han de considerar: ‘educació per a la sostenibilitat’, sobretot, significa crear un espai per a l’aprenentatge social transformador. Aquest espai inclou: espai per a vies alternatives de desenvolupament; espai per a noves maneres de pensar, valorar i fer; espai per a la participació no distorsionada per les relacions de poder; espai per al pluralisme, la diversitat i les perspectives de les minories; espai per al consens profund i també per al desacord respectuós i les diferències; espai per al pensament autònom; espai per a la lliure determinació, i, finalment, espai per a les diferències contextuals (Wals i Corcoran, 2005). El que cal és un enfocament integrat a l’ensenyament del desenvolupament sostenible, que ha de proporcionar als estudiants la comprensió de totes les qüestions involucrades, així com augmentar el coneixement que tenen pel que fa a treballar i actuar de manera sostenible (Perdan et al., 2000). John Fien (2006), a més de posar en relleu la importància de la pedagogia (“Els aspectes de la pedagogia són vitals per reorientar l’educació cap a la sostenibilitat”), afirma que el paper del professor és tan important com la pedagogia utilitzada: “Les creences del professor i les actituds, juntament amb les estratègies d’ensenyament elegit, afecten significativament la naturalesa de les experiències d’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels seus objectius”. Aquestes opcions i actituds determinen si els plans curriculars reprodueixen els costums socials i culturals existents, o contribueixen a capacitar les persones per participar en la societat civil.

Totes les definicions demanen, sobretot, una educació en què hi hagi espai per al pensament crític. La complexitat social i cultural està en joc. Els valors i l’ètica són importants, i els enfocaments transdisciplinaris i transculturals són inherents al procés d’aprenentatge.

Però ,què es necessita per aconseguir una EDS efectiva en l’educació superior i, específicament, en l’educació d’enginyeria? Quina pedagogia és especialment eficaç per a l’EDS?

4 8