1. Els residus municipals

Recuperem la definició de residus municipals de la Llei reguladora dels residus:

• Els residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis.

• També els que no tenen la consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els llocs o activitats esmentats.

• També els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges.

• També els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.

(Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, Generalitat de Catalunya)

A la majoria de països, la gestió d’aquesta mena de residus és competència municipal, per bé que la regulació dels aspectes fonamentals de la gestió correspon a instàncies superiors, com ara la Generalitat, o governs estatals en estats federals, i al govern central o federal.

Terminologia

En el llenguatge col·loquial, es fan servir termes com ‘brossa’, ‘deixalles’, ‘escombraries’, fins i tot ‘fems’ o ‘fem’ (Illes Balears i País Valencià, respectivament), per bé que en el llenguatge tècnic i legal es parla de ‘residus municipals’ (RM).

1 9